Els darreres anys en escoltat moltes noticies sobre pobresa
, persones sense feina , sense una economia estable , persones que sofrien
precarietat , sempre mirant la part econòmica com més important. Recordo un dia
senti un pare de família a les noticies dient -Hu he perdut tot! Y vaij
reflexionar i pensar , la població a perdut tot , tot lo que te un valor
econòmic , però han pogut viure unes vacances a la platja o muntanya , una
mariscada entre companys y amics , un viatge amb la família , una feina , però
el nostres fills podran assumir una vida amb aquestes opcions?
Tan acostumats a lo material les família no valorem lo que
em pogut viure , es cert el passat es
passat però forma part del present , sense fer camí , no creem vida .
Aquelles famílies van viure moments feliços , moments de
plaer , vacances amb els més estimats .
Sempre ens queixarem de lo que no tenim , sempre que no
valorarem lo que hem pogut viure , potser alguns dels nostres fills podran
viure moments de oci i vacances com vàrem viure avanç de la crisis econòmica
però no tots podran fer lo que casi tots vàrem poder viure. Avui la vida es més
dura , però seguim lluitant i demanant mes diners un sou mes alt per una vida mes digne .
La dignitat i la bona vida ens fa oblidar els valors de la
vida , el poder viure amb poc i agraint cada dia que despertem i veiem el sol, cada dia on somriem , cada
abrasada i cada bondia que rebem , per part d’amics , de conegut de desconeguts
que volen conèixer-nos.
La riquesa no esta en lo material sempre , tambe existeix la
riquesa en valors . Els valors ens fan persones , i aprenen valors aprenem a
ser més essers humans , vivim la vida diferent , jo mateix vaij viure en precarietat , i lo que mes recordo i valoro son aquells que
sempre van estar al meu costat animant-me a surti endavant però tambe donant-me
bosses de menjar , i les apreciava més era mes important per mi , rebre uns
aliments que uns bitllets.
Al final els valors son els factors complements enriquidors per a tots nosaltres , tan sols
san de saber valorar , no tot es diners
en aquesta vida , a vegades
recordo cuand anava al col·legi , on portava un sac de Arroz que s’enviava per
els pobres del tercer món.
Avui en dia el nostre món es pobre , però mes pobre es en
valors , molt egoisme a generat la crisis econòmica on ara casi ningú es preocupa per al tercer món.
Casi ningú pensa en les persones que no tenen ni aigua per
beure , nomes pensem en com viurem avui , demà i demà passat , no ens importa
casi lo que passa en altres països , perquè em perdut els valors , valors que
ens feien més humans , tot per una crisis que ens a tocat y on no volem
reconèixer que es lo realment més important , podem perdre-ho tot però ens tenim
uns als altres , i ara que comencem a remuntar els moments difícils tenim que
reflexiona i pensa que es lo que realment ens fa feliços , la economia es un
factor però no ho es tot , tambe es important recordar el petits detalls que
realment podem recordar sense pensa en coses materials , riures , xarades ,
balls i cants , estones de la nostra vida que em viscut i compartit gracies a l’amistat
, gracies a l’amor , emocions que no tenen cap preu i devem començar a valora
se més.
Som pobres , però mes pobres som en valors humans
Tenim de valorar tot allò que realment no valorem , més
valors que l’economia han fet i fan del nostre dia un goig , uns
moments inoblidables , ja que en altres països encara no tenen més que un plat d’arròs
i poca aigua , i sempre somriuen , perquè lo mes important es saber i recordar
que avui estem aquí , amb els nostres desfruitant de la vida , cada segon que passa.
Daniel
Cascon Commenge
